Enmig Del Silenci

<p>On perdura encara el temps En l´ombra del passat, en les aigües tristes d´un llac regne de soledad...</p><p>En silenci enmig de l´oblit et recordo lluny de mi...</p><p>Misticisme en caure la nit quan ara hi neix la tristor, més enllà s´enfonsarà per sempre etern el destí...</p><p>En silenci enmig de l´oblit et recordo lluny de mi...</p><p>Com les ombres dansaràs perdudes entre records, es profund el teu lament en mans de la solitud...</p><p>El vent... encara em retorna al teu costat... on encara et ploren, morint els meus records...</p><p>On encara escolto... el batec del teu cor... més enllà en la distància, enmig del silenci...</p><p>Lest teves aigües tornaran a ser el meu regne daurat tornanran a cridar el meu nom, com crida la nit... a la seva foscor el clamor del teu lament... reflexe dels meus ulls... En les teves mans hi neix ara etern... el meu destí...</p>